Descripció des les flors

El Neret

El nom en català es Neret i en llatí es “Rhododendron”. El seu origen és asiàtic i per tant és una planta exòtica. Es del clima continental però s’ha expandit al clima oceànic.

El Neret és un arbust de fulla perenne i amb flors. La flor floreix durant la primavera. És de creixement lent, i existeixen alguns tipus que només arriben als 50 cm. La planta té forma arrodonida. Les seves fulles son de forma ovalada i allargada i les flors són de un color blanc, roig o violeta.

El Neret es cultiva molt bé a terres àcides i humides. Mai es poden.

El Neret també és una planta medicinal. Les fulles i la tija es fan servir com a calmants i com estimulant respiratori, però s’ha d’anar amb compte perquè pot arribar a ser tòxica i mortal.

Curiositats: Si las flors no s’obren voldrà dir que has regat massa la planta i es pot fer servir estimulant respiratori.

El Romaní

El nom en Català es Romaní i en llatí “Rosmarinus Officinalis” .Es torba generalment al clima mediterrani en concret: Alacant, Barcelona, Castelló, Girona, les Illes Balears, Lleida, Tarragona i València. Però s’ha expanit al clima continental.

El Romaní pot folreixer durant tot l’any, però a la natura sol tenir una floració de tardor i una altre al principi de la primavera. És una de les plantes mediterrànies més conegudes per els seus usos culinaris i medicinals. És una planta utilitzada en medicina natural, té propietats estimulants, tòniques, antiespasmòdiques diürètiques i altres . La seva olor s’utilitza a la indústria del perfum .

Les fulles són lineals, dures i amb l’anvers (part de baix)blanquinós perquè està cobert per pels petits. Les seves flors blaves i liles són molt característiques. Basta ensumar-la per reconèixer-la.

Curiositat: Segons la tradició el romaní presenta la virtut de potenciar la memòria . Per aquesta raó antigament, els alumnes de la prestigiosa universitat de la Sorbona prenien infusions d’aquesta planta a l’època d’exàmens.

La Camamilla

La camamilla habita en terrenys secs, a partir dels 1.200m fins als 2.000 m d’altitud, tot i que creix en prats i llocs herbosos. Es del clima subtropical. Ha de tenir suficient llum, i la humitat ha de ser molt poca, però suficient. La camamilla s’adapta als llocs secs i sorrencs com les muntanyes. Ja era utilitzada pels antics egipcis i des de llavors ha estat una valuosa planta medicinal per a totes les cultures mediterrànies. És una planta herbàcia de 30 a 40 cm d’alçada, amb un cicle anual. El nom científic és “Matricaria Chamomilla”, que prové del grec i fa referència a l’olor de la poma.

La camamilla s’adapta fàcilment a gairebé qualsevol clima, i es pot trobar a quasi tots els llocs del món, tot i que és originària de les regions subtropicals d’Europa i Àsia . Les seves flors són molt semblants a les d’una margarida petita. Els seus pètals són blancs i molt petits, fràgils i amb el centre groc predominant . Són unes flors aromàtiques, de sabor agre, i normalment apareixen a la primavera . La seva tija pot arribar al mig metre d’alçada. La camamilla també serveix d’aliment medicinal , ja que aporta aigua, energia, proteïnes, lípids, fibra, ferro, vitamina A … El més important dels usos és un oli essencial, que s’obté de les seves flors per destil·lació al vapor. També serveix per desinflar els ulls quan algú hi te alguna infecció.

Curiositat: Disminueix el colesterol i ajuda a que las i les artèries es dilatin i així disminueix la pressió arterial, també ajuda tractar els casos de nerviosisme i ansietat. I amb la seva propietat sedant ajuda amb el insomni.

El cirerer d’arboç

El nom científic de l’arboç és Arbutusunedo. És un arbust o arbre petit provinent dels boscos i muntanyes baixes del litoral mediterrani. També el podem trobar en abundància a les contrades occidentals europees d’influència atlàntica. Es d’origen de clima mediterrani i s’ha expandit al clima continental.

L’arbre no acostuma a superar els 5 metres d’alçada, però pot arribar als 15 metres si es cuida bé i té molta ombra. Té una gran escorça, molt resistent al foc. Les seves fulles són més aviat llargues que amples. Són persistents i ovalades, de color verd fosc brillant per sobre, de color verd més pàl·lid al revers. Les flors de l’arboç són de color blanc i tenen forma de campanes que pengen en raïms.Els arboços són els fruits de l’arbre, de color vermell-ataronjat. És un fruit esfèric, amb pell aspra i està cobert amb petits pics cònics. És un fruit comestible, però no té gaire sabor. La fruita s’utilitza per fer melmelades i pastissos, o es pot fer fermentar per produir una beguda alcohòlica.Curiositats:- Hi ha llegendes sobre el cirerer d’arboç ( Una de les que hem trobat http://fruitesdisseny.blogspot.com.es/2012/04/la-llegenda-del-cirerer-darboc.html )

-Les fulles s’utilitzen contra les diarrees.

-La fusta és un combustible mediocre

Recepta del cirerer d’arboç: Licors de cireres d’arboç

Els frares, i els no frares, sempre han fet licors d’ herbes i fruites, com aquest que explico.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/123948/

La Xufa

La xufa o xufla o en llatí “Cyperus esculentus” és el tubercle de la xuflera, una planta vivaç de la família Cyperaceae, de la qual s’obté l’orxata de xufa a partir dels seus tubercles de naturalesa dolça. Es d’originaria del clima desèrtic, però s’ha expandit al clima mediterrani i com que requereix una temperatura temperada no es poden fer plantacions en climes on la temperatura es extrema, no pot fer ni molt fred ni molta calor. Es una planta d’una alçada d’uns 40 a 50 cm d’alçada , és localitza a l’Àfrica occidental i viu en herbassars humits, terres cultivades, sovint en sòls arenosos a la terra baixa.

Curiositats:

Es va descobrir per primer cop gracies a un jeroglífic que van trobar ja que allà va néixer la espècie y que un rei espanyol li va posar el nom de xufa perquè va voler. No té un clima de on es va originar principal ment però la gent pensa que amb aquell jeroglífic pot ser més provable de que provingui d’allà.
Els ejipcis el que menjaven de postre era el tubercul sencer.

La Colza

La Colza, en llatí “Brassica napus”, és una planta amb flor de la família Brassicaceae. Prové de clima continental. És una varietat de nap que es conrea per les seves llavors. Canola és el nom d’una varietat de colza conreada al Canadà i amb aquest nom sovint es designa (en anglès) a qualsevol colza cultivada.Mesura 0’3 a 1 metre d’alçada. Es pot conrear en climes bastant freds i no excessivament plujosos. En climes d’influència mediterrània se sembra al principi de la tardor mentre en els continentals es fa a la primavera. S’utilitza per la producció d’oli de colza de les llavors. També s’utilitza per fer el pinso dels animals, bio diesel, sabó i margarina. Es pot utilitzar medicinalment per les seves propietats, es: anticancerigen, diürèticiemol·lient