Treball de Geografia

Mapa climes amb plantes:

MAPA ONA GEOGRAFIA PDF

Textos de les plantes:

L’albergínia (Solanum melongena)

L´albergínia o Solanum melongena es conrea en climes tropicals o subtropicals i necessita temperatures més altes que el tomàquet o el pebrot. Té una característica que és la següent, si a una albergínia li manca aigua serà molt amargant i és transformarà més petita i amb la pell arrugada. Aquesta preciosa planta és conrea normalment a l´estiu i en climes mediterranis normalment es fa amb el sistema de regadiu.

albergínia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Alberg%C3%ADnia

L´albergínia és originària del sud de l’Índia, sembla que a Europa aquesta planta no es va cultivar fins a finals de l’edat mitjana, quan va ser introduïda a Andalusia pels àrabs. La forma catalana albergínia al seu torn la va adoptar el francès, i d’aquest, l’anglès britànic.
Els usos de cuina de l´albergínia són molt característics. Sempre s´ha de prendre’s cuinada, mai crua per què sinó té un gust amargant. L’albergínia és un producte culinari molt apreciat per diferents cultures, com a la cultura mediterrània. Gairebé tots els països tenen un plat típic elaborat a partir d’albergínia, com per exemple a Turquia fan un plat que li anomenen Imam bayildi.

albergínia1

http://www.verduresdelserrat.com/alberginia/

L’albergínia a part d´usos culinaris també la fan servir per coses medicinals per què tenen propietats antioxidants, pel que es recomana en la prevenció de malalties cardiovasculars, degeneratives i del càncer.
El fruit conté molts líquids que per exemple ajuden a reduir el colesterol i a prevenir arteriosclerosi. També una altre curiositat és que la pasta de la fruita picada s’utilitza com bàlsam aplicat a la pell cremada pel sol. A part, es creu que calma els dolors reumàtics.

albergínia2

http://kitchentast.blogspot.com.es/

Webgrafia:

http://www.wikipedia.org
http://www.etselquemenges.cat/rebost/lalberginia
http://www.horturba.com/cultivar/fitxa_cultiu.php?ID=26

Eucaliptus ( Eucalyptus )

El Eucaliptus prefereix climes humits, sense gelades, amb una precipitació anual mitjana superior als 700 mm, i amb força pluja.

La història de l’eucaliptus és la mateixa que la de molts immigrants. Originari d’Austràlia ” migrar ” a altres regions fent- pròpies i creixent fins i tot on els arbres nadius no ho feien. Va ser així que també va cobrir Etiòpia amb la seva aroma característica.

El eucaliptus serveix per curar: grip, refredats, bronquitis, asma, tos, angines de pit : Preparar infusions amb les fulles, amb una relació de cinc grams de fulles per cada litre d’aigua. Es recomana prendre unes tres copetes al dia.
També es pot aplicar aiguardent camforada dels genolls als peus i cobrir per mantenir suficient calor. L’aiguardent camforada es prepara afegint la càmfora l’ aiguardent i deixar reposar per una nit.
Resulta en ocasions nociva per als cultius i animals. Aquest recurs evidència com es poden relacionar característiques pròpies de les plantes amb fenòmens i processos que observem en la natura i que afecten el nostre ambient.

Webgrafia:

http://w4.siap.sagarpa.gob.mx/AppEstado/monografias/Especias/Eucalipto.htm
https://mx.answers.yahoo.com/question/index?qid=20110917132457AAJn4uz
http://www.misabueso.com/salud/Eucalipto
http://186.113.12.12/interna_recurso.php?nt=7253

eucaliptus

arbre

Glicina ( Wisteria sinensis )

El seu nom científic o en llatí és Wisteria sinensis

La Glicina és originària El seu nom comú és Glicina , GLICINA o FLOR DE ESCUMA

És d’origen xinès o japonès, l’extrem d´orient.

És un arbust caducifoli pica-soques que pot arribar a mesurar 15 metres d’altura. Té un creixement molt ràpid.

Normalment arriba a viure més de 100 anys.

Les seves fulles són compostes i les flors són molt vistoses i són d’un color violeta, rosa o blanca , però són més freqüents les violetes, agrupades en raïms que pengen de la branca. Pot trigar anys a que surti la flor.

flors

Els seus fruits són unes beines allargades , però no es pot menjar les beines o les llavors , ja que són venenosas.es una planta lleguminosa.

fruits

Pot créixer tant en ple sol com a semi ombra, també pot resistir a fortes gelades. S’adapta a diferents tipus de sòls, però prefereix, les terres fèrtils, amb bona retenció d’aigua. Però sòls massa humits poden provocar malalties que faci que la planta acabi morint.

Webgrafia:

http://plantas.facilisimo.com/reportajes/arbustos/una-trepadora-llamada-glicina_183972.html
http://fichas.infojardin.com/trepadoras/wisteria-sinensis-glicinia-glicina.htm

Llorer ( Laurus nobilis )

El llorer és una planta molt estesa, sobretot en els països de clima temperat tant en planes com en turons i creix en tots els Països de la Mediterrània, en boscos i és molt utilitzat en els jardins i als parcs com a planta de decoració.

Originari dels països circummediterranis. A la península Ibèrica està àmpliament conreat i naturalitzat, de manera que les seves poblacions naturals són difícils de diferenciar .

El llorer és una herba utilitzada amb fins medicinals des d’èpoques remotes. L’ús tradicional del llorer és el que es coneix en la gastronomia tradicional. S’empra aquesta herba com aromatitzant natural, sencera o mòlta. Algunes de les propietats medicinals que se li atribueixen al llorer són les d’aperitiu, diürètic, carminatiu, antiinflamatori i regulador de menstruacions en dones. El llorer és una herba molt apreciada pel seu poder bactericida, beneficiós per alleujar condicions de bronquitis i de faringitis.

La composició del llorer inclou tanins, olis essencials, àcids grassos insaturats , manganès, calci, potassi i magnesi. Cal consumir aquesta herba amb moderació perquè en grans quantitats pot resultar tòxica .

El llorer per a aplicacions medicinals pot ser utilitzat en forma externa o interna. L’aplicació externa del llorer està recomanada en casos de sarna i per a remetre les paràlisis. La maceració de fulles de llorer és excel•lent per alleujar les hemorroides i per curar ferides. Amb la infusió de llorer es pot obtenir un aperitiu natural per beure abans dels menjars ( fer una tassa de te amb 2 o 3 fulles de llorer ). Per les mascotes té una funció anti-parasitària ( fregar la pell de les mateixes amb fulles de llorer ) .

El Llorer era la planta que els emperadors feien servir per coronar , les seves fulles en alguns llocs les utilitzen com a condiment aromatitzant dels menjars , especialment en la dieta mediterrània .
Les seves fulles tenen un oli essencial que conté com a components essencials el ceneol i eugenol , pel que compta amb propietats carminatives, que cal recalcar les següents característiques :
Sistema Digestiu : És un estimulant per la gana, i ajuda als moviments intestinals, i facilita la digestió .
Sistema Circulatori : Aquesta conté àcids ajuden, ja que amb el seu consum, s’ajuda a reduir les malalties cardiovasculars.
Sistema Respiratori : Ajuda a l’expulsió de mucositats de les vies respiratòries, i conté substàncies contra la bronquitis, faringitis, etc.
Altres Efectes Beneficiosos : Compte amb una petita acció antiinflamatòria, que ajuda a regular la menstruació en la dona, a més d’ajudar a eliminar la retenció de líquids.

Webgrafia:

http://www.elicriso.it/es/plantas_aromaticas/laurel/
http://www1.etsia.upm.es/departamentos/botanica/fichasplantas/lauclas.html
http://www.hierbamedicinal.es/usos-medicinales-del-laurel
http://actualidad-de-hoy.blogspot.com.es/2008/11/el-laurel.html

lllorer

llorer1

llorer2

llorer4

Fotografia:

http://es.images.search.yahoo.com/images/view

Pèsol ( Pisum sativum )

El pèsol, en nom llatí Pisum sativum pertany al grup dels llegums, en llatí, Fabacea. La planta és enfiladissa, i la seva arrel és bastant profunda.

És originari d´Àsia Menor.

Les llavors són d’un color verd clar i guarden beines allargades en forma de cacauet.

El pèsol és un llegum comestible i bastant utilitzada en la cuina. El plat més conegut és el pèsol amb pernil.

La planta és comú en el clima mediterrani, però es va descobrir uns reptes de pèsol antiquíssims a l’Índia.

Informació nutricional:

Calories: 81 g.
Lípids: 0.4 g.
Colesterol: 0 g.
Sodi: 0.005 g.
Potasi:0.244 g.
Glúcids: 14 g.
Proteïnes: 5 g.

El pèsol com tots sabem és un aliment bastant utilitzat en la literatura sobretot la infantil, com ara el llibre del cigronet, les mongetes màgiques…

flor

planta

pesol

http://www.verduresdelserrat.com/pesol/

Ricí ( Ricinus communis )

El seu nom en llatí és ricinus communis, però el seu nom comú és Ricí, Figuera del diable, Figuera infernal, Figuereta i Figuerillo.

És d’origen africà tropical, però actualment es pot trobar en els climes temperats de tot el món.

És un arbust o arbret d’uns 3-10 metres d’altura. Les seves fulles són grans, palmades i alternes. El pecíol de la fulla mesura uns 20 cm de longitud. Floreix gairebé tot l’any, però sobretot a l’estiu.

rici

De les llavors (no s’han de menjar ja que poden matar a qualsevol home i no hi ha medicina per a això), s’obté el “oli de ricí”, però s’ha d’eliminar la toxina ricína ja que és verinosa. Aquest oli s’utilitza principalment contra el restrenyiment infantil o també es pot utilitzar com lubricant de motors o la fabricació de sabons.

Pot créixer en tot tipus de sòls, ja que resisteix la sequera, però no aguanta el fort fred.

llavors

http://fichas.infojardin.com/arbustos/ricinus-communis-ricino-higuera-del-diablo.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Ricina

Jean-Baptiste Lamarck

Anuncis