Vegetals Geografia

El gira-sol

El gira-sol (Helinathus annus, nom científic) I ens la podem trobar a llocs amb clima temperats. L’origen de la planta inicialmen era d’Amèrica del Nord, i s’ha escampat per alters llocs temperats com ara, Peru, Mèxic, Argentina, Rusia, Bolivia, Francia, Xina i Espanya.

El gira-sol es fa servir principalment per extreure l’oli de gira-sol i els seus fruits, les pipes. Pero també es poden consumer alters parts d’aquest vegetal, la seva tija ,els  pètals i les fulles. Les seves fulles es poden preparer en forma d’infusió i podem extreure potasi, magnesia i flavonoides. Els seus pètals també es poden preparar en forma d’ infusió o tambe en amanida.

El gira-sol a més, també té propietat medicinals, les seves pipes i el seu oli es molt beneficiosa per la salud ocular ja que es rica en Vitamina E i antioxidant. Les pipes, també tenen la funció del rendiment del cervell, en temps d’estrés o ansietat, a més també disminueix el nivell de colesterol.

gira-sol

Curiositats del gira-sol:

ACAHUAL es el nom que li donaven els astecas al gira-sol.

Els natius d’Amèrica ja sabien utilitzar la planta com a madicina, la feien servir per curar picadures(tribu CHEROQUI), problemes pulmonars i mal de pit(tribu DAKOTA), etc.

El seu nom ve de Helius(sol) i anthos (flor).

Bibliografia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gira-sol

http://www.botanical-online.com/medicinalsgirasol.html

http://www.rdnattural.es/blog/girasol/

http://www.spaincenter.org/agricultura/girasol.htm (foto)

 

 

El Cirerer (prunus avium):
L’arbre del cirerer pertany al génere Prunus, de la familia Rosaceae. És originari d’Europa, Àsia Occidental i el nord d’Àfrica.

cherry tree

El seu tronc és dret, gris roguenc quan és jove i amb bandes horitzontals quan és gran. Te les fulles serrades, oblongues, que prenen un color vermellòs a la tardor. Les seves flors tenen cinc pètals i són blanques. La seva fecundació és creuada per abelles. Floreixen abans de que apareguin les fulles, al mes d’abril o maig.

cireree

cherry blossom

El fruit del cirerer és la cirera, que apareix uns dos mesos després de que floreixi l’arbre. Són de color color vermell negròs, amb forma de cor. Te moltes vitamines (A, B, C, I, K i PP!!), i ens proporciona potassi, ferro, sofre, calci i magnèsi. També es pot dir guinda, que és un sinònim del color “granate” en castellà.

 

Bibliografía:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cirerer
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cirera
http://es.wikipedia.org/wiki/Guinda
www.flordeplanta.com.ar/arboles/cultivo-y-cuidados-basicos-del-cerezo/  <http://www.flordeplanta.com.ar/arboles/cultivo-y-cuidados-basicos-del-cerezo/>
http://zenyarte.blogspot.com.es/2010/05/los-samurai-y-la-flor-de-cerezo.html
http://66.39.75.176/gallery/v/VI+Concurso+de+Fotografia/Flora/Flor+del+Cerezo.jpg.html

El Pomer (Malus domestica):

 

És del génere Malus. La pomera comuna és l’espècie més cultivada de tot el món. Es van produir a tot el món unes cinquanta-cinc milions de tones a l’any 2005. El seu origen, però, és d’Àsia Central.

apple tree

El pomer té la capçada arrodonida amb moltes branques gairebé horitzontals. Les seves fulles tenen les vores dentades, de forma ovada i de color glauc. Les flors són blanques amb una mica de rosat i vermell i tenen cinc pètals. S’agrupen en corimbes i, encara que floreixen a principis de la primavera, el fruit del pomer, la poma, no surt fins a principis de la tardor. Quan comprem una poma al mercat, fa ja 6, 7 o 8 mesos que s’ha collit. Hi ha més de 7500 tipus de pomes!

apple

green apple

Hi ha un proverbi en anglès que diu: “An apple a day keeps de doctor away”. Això és perquè les pomes poden reduir el risc de càncer de colòn, de prostata i de pulmò, ens donen vitamina C, fibra i ens ajuden a regular els moviments de l’intestí i el control del colesterol.

 

Bibliografia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pomera_comuna

http://lacuruxadelsueve.blogspot.com.es/2011/04/floracion-del-manzano.html

http://hogartotal.imujer.com/4622/cuidados-del-manzano-que-debes-saber

http://www.dejardineria.es/cultivos/como-cultivar-un-manzano

El tajinaste vermell

El tajinaste vermell de nom científic Echivum widpretti es una planta del clima subtropical. Es un vegetal que es troba a Tenerife a las Canarias, i es la seva planta emblemàtica.  El seu origen es de Canarias.

Té molt nèctar y molta mel, de manera que es unes de les plantes més utilitzades per les abelles per recollir mel. Tambe es pot usar en aliments que no es vol enmarcarar el seu aroma.

tajinaste rojo

Curiositats:

El nom de tajinaste  ve del guanche.

Hi han aproximadament 9 especies de tajinastes.

El seu nom li van posar els botànics Pearson i Hook.

Aproximadament floreix al 10 de maig i s’acava a principis de juny.

Bibliografia:

https://www.youtube.com/watch?v=dKyX3QOBFSI

http://es.wikipedia.org/wiki/Echium_wildpretii

https://www.youtube.com/watch?v=PF53DwVy4tQ

http://www.isladetenerifevivela.com/2013/09/tajinaste-rojo.html#.U341qbKBQ3M

http://grancanariamaimenes.blogspot.com.es/2013/05/tajinaste.html

http://jardin-mundani.blogspot.com.es/2011/05/tajinaste-rojo-la-sangre-del-teide.html

Fotografia:

http://grancanariamaimenes.blogspot.com.es/2013/05/tajinaste.html

 

 

La ortiga major/verda

L’ortiga de nom científic Urtica dioica, es un vegetal cosmopolita, que es troba en tots els paisos del món. Pero, principalment es troba en Venezuela,a Colombia i a la Península Ibèrica. Hi han molts tipus d’ortiga, l’ortiga major,procedeix d’ Europa, Asia i Nortamèrica, pero ara s’ha escampat per tot el mon.

L’ortiga, encara que es coneix com a “Mala herba”, te molts usos tant medicinals com nutritius i agricultius. S’utilitza l’ortiga per millorar la salut de les plantacions perque fa com de “insecticida” i els insectes no s’apropen al cultiu. Te moltes sals minerals i es rica en vitaminas A i C.  Tambe es una planta que es un remei contra l’inflamacio de les articulacions, l’artrosi i la torticoli.

ortiga

Curiositats:

Hi han 29 tipus d’ortiga.

Tambe es coneix amb el nom de la “Herba dels cegs” perque diuen que els cegs nomes tocant-la sabien identificar-la.

Pot arribar a fer 1,5m d’altura!!!

Antigament la gent creia que era una planta que donava coratge

Bibliografia:

https://www.google.com.hk/search?q=ortiga&safe=active&client=aff-cs-360se-channel&hs=pjD&channel=bookmark&site=webhp&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=rvt8U9GJGaOI0AX444E4&ved=0CAYQ_AUoAQ&biw=1325&bih=589#facrc=_&imgdii=_&imgrc=Kebhbne41VVrZM%253A%3BM59UQvCDsqQk-M%3Bhttp%253A%252F%252Fbio3blog.com%252Fwp-content%252Fuploads%252F2010%252F02%252Fortiga.jpg%3Bhttp%253A%252F%252Fbio3blog.com%252F2010%252F02%252Fortiga-depurativa-ayuda-a-eliminar-toxinas-de-la-sangre%252F%3B300%3B251

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ortiga

http://www.botanical-online.com/lesortigues10-a.htm

https://www.google.com.hk/search?q=ortiga&safe=active&client=aff-cs-360se-channel&hs=pjD&channel=bookmark&site=webhp&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=rvt8U9GJGaOI0AX444E4&ved=0CAYQ_AUoAQ&biw=1325&bih=589#facrc=_&imgdii=_&imgrc=Kebhbne41VVrZM%253A%3BM59UQvCDsqQk-M%3Bhttp%253A%252F%252Fbio3blog.com%252Fwp-content%252Fuploads%252F2010%252F02%252Fortiga.jpg%3Bhttp%253A%252F%252Fbio3blog.com%252F2010%252F02%252Fortiga-depurativa-ayuda-a-eliminar-toxinas-de-la-sangre%252F%3B300%3B251  (Fotografia)

 

SÀLVIA LAVANDULIFOLIA

 

La Sàlvia es originaria de la península ibèrica i del sud de França. Per tant el seuclima natural es el clima mediterrani poc plujós. Viu habitualment en terrenys rocallosos en forma de matoll i a una alçada entre 200 i 400 metres.

Antigament se li donaven poders curatius. Aquesta planta s’ha usat per curar a dolors del aparell digestiu, també per el tractament de la tos i tuberculosi. També es molt útil en el tractament de les inflamacions de la boca, el coll i el mal de queixal.

Les fulles d’aquesta planta s’usen per donar bona olor als plats de carn i peix.

salvia

 

Curiositats

El nom sàlvia prové de la paraula llatina salvus que significa salut o de la paraula salveo que significa curar. Evidentment això es degut a les activitats curatives de la planta.

 

Bibliografia

http://es.wikipedia.org/wiki/Salvia_lavandulifolia

http://www.farmazia.ehu.es/p046-11213/eu/contenidos/informacion/jardin_virtual/eu_jardin/adjuntos/54.sala.htm

http://www.sierradebaza.org/index.php/mapa-web/82-principal/fichas-tecnicas/fichas-flora/481-salvia-salvia-lavandulifolia-salvia-officinalis-subsp-lavandulifolia

http://es.wikipedia.org/wiki/Salvia_lavandulifolia

http://www.farmazia.ehu.es/p046-11213/eu/contenidos/informacion/jardin_virtual/eu_jardin/adjuntos/54.sala.htm

http://www.sierradebaza.org/index.php/mapa-web/82-principal/fichas-tecnicas/fichas-flora/481-salvia-salvia-lavandulifolia-salvia-officinalis-subsp-lavandulifolia

 

Félix Rodriguez de la Fuente

Anuncis