El planisferi: mapa
L’ametller : Prunus dulcis
L’ametller és un arbre de fulla caducifòlia, de fulla caduca. Prové de la familia de les rosàcies, i pot arribar a mesurar 10 metres d’alçada, però lo més freqüent són els 4 i 5 metres. Fa més de 2.000 anys que es cultiva i, segurament, els romans el van difondre. Aquest arbre és d’un clima mediterrani, com el nostre.
L’ametller va ser començat a produir a Pèrsia, Síria i Palestina (Àsia).
En febrer i març, floreix l’ametller. El seu fruit pertanya a l’ametlla. Les fulles floreixen abans que el fruit.
Quan el tronc és jove, acostuma a ser d’un color verdós, i quan ja és més gran, més adult, acostuma a ser d’un color gris. Les seves flors tenen 5 sépals i 5 pétals, de color blanc i rosa.
A Espanya, el cultiu de l’ametlla es va acostar a principi de les zones costeres.
L’ametlla és un dels fruits secs del mercat que ocupa el primer lloc de nivell internacional i nacional.
L’ametlla està recoberta d’una pell anomenada clofolla que cau, i quan aquesta madura, s’asseca. Dins de la closca està la llavor, amb nutrients.
N´hi ha 50 tipus d’ametlles, però també n’hi ha d’amargues. De l’ametlla s’extreu l’oli, que aquest es fa servir per la perfumeria i la medicina. També se’n poden fer begudes, com la llet d’ametlla.
És un arbre que suporta molt bé la sequera, en canvi li perjudica un excés d’aigua.
Estats Units és el principal productor amb Espanya i Itàlia. Espanya, el nostre pais, produeix unes 260.000 ametlles a l’any.
Fonts d’informació:
http://ichn.iec.cat/bages/planes/imatges%20grans/cametller.htm
http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/arbres/ametller.htm
La maduixa: fragaria vesca
Esta feta per un 90% d’aigua i té molt pocs hidrats de carboni.
La maduixera es una és una planta herbàcia perenne. Poden tenir fins a cinc flors per planta, i te cinc pètals que es toquen, de color crema.
La seva temperatura de creixement és de 10-13 graus a la nit i 18-22 graus durant el dia. El seu fruit comença a créixer a l’estiu. Arriba a tenir una alçada de 5 i 30 centímetres.
La maduixa es fa en els boscos o llocs ombrívols. Aquesta planta es pot trobar en totes les zones temperades de l’hemisferi Nord. És d’origen Americà.
Les maduixes són molt utilitzades per fer receptes, pastissos, gelats…
La maduixa també serveix per:
-obesitat
-colesterol
-hipertensions
-tuberculosis
-per hidratar l’organisme
-pel cansament
Aporta la vitamina C.
Fonts d’informació:
http://www.infoagro.com/frutas/frutas_tradicionales/fresas.htm
http://plantas-medicinales.tv/wp-content/uploads/2010/11/42.jpg
http://www.botanical-online.com/dietafresa.htm
La ginesta: Spartium junceum
És un arbust alt i recte, amb les tiges verdes i molt poques fulles. Mesura d’1 a 3 metres d’alçada. Les fulles són linears d’1,5 a 2 cm de llargada.
La ginesta floreix de maig a juliol però en certs llocs es troben plantes florides ja al gener i el desembre. Les flors són grogues i grosses (de 2 a 2,5 cm).
Es pot trobar en prats secs, brolles i màquies poc desenvolupades, en clima mediterrani. Apareix com a espontània al mediterrani occidental, des del nord d’Àfrica, la Península Ibèrica, parts del sud de França, Itàlia fins a Sicília i Dalmàcia.
Aquesta planta té usos medicinals, com ara la gàstrica. En aquesta planta la pol·linitzen els insectes, entomògama.
Fonts d’informació:
http://floracatalana.es/S/spartium%20junceum
El roure: querqus rubus
Se li diu roure de forma genèrica als arbres caducifolis del gènere “Querqus”, pertanyents a la família de les fagàcies.
S’estenen per les regions temperades de l’hemisferi nord, des de Galicia fins als Urals. Prové dels països Mediterranis i la resta d’Europa
Aquest arbre de fulla caduca pot arribar als 20 metres d’alt i viure fins a un miler d’anys. Les fulles tenen el marge lobulat ( en forma d’ ona), poden fer entre 4 i 15 cm. de llargada i són més o menys dures segons l’ espècie d’arbre. Per l’anvers són de color verd fosc; pel revers alguns tenen uns petits pèls, i són de color verd grisós. Tenen una gran i ampla capçada, però no és tan espessa com la de les alzines. L’ escorça és fosca i arrugada.
Fa fruit a la tardor. El seu fruit és l’aglà:està cobert per una mena de barret anomenat cúpula, amb unes escates semblants a las dels peixos que es diuen esquames i que són diferents segons l’espècie.
Utilitats: És molt apreciada la seva fusta per fer botes . També s’utilitza per fer mobles i bigues.
Fonts d’informació:
http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/arbres/roure.htm
La Gran Enciclopèdia en català. Volum 18. Ed. Edicions 62
Regalèssia: Glycyrrhiza
La Regalèssia és una planta que ve de la família de papilionàces, i la seva tija és recta, vertical.
Té ramificacions a la art inferior de la planta. El pecíol de la fulla és curt es una herba perenne de fins 1,5 metres d’alçada. El color de les plantes és blau o lila. El fruit d’aquesta planta es una llegum que fa fins a 2 centímetres de longitud. Aquesta planta ve de la Europa Mediterrània i de Àsia i es troba cultivat a molts llocs. Viu en llocs molt humits, rius secs i barrancs.
Aquesta planta es fa servir per usos medicinals, que actualment es fa servir molt. La Regalèssia te un gust molt dolç, i gràcies a aquesta planta ara s’han pogut fer moltes llaminadures. Avui en dia la Regalèssia també es fa servir a la industria de tabac per millorar el sabors dels cigarrets.
Aquesta planta té moltes curiositats perquè té molts usos.
Fonts d’informació:
http://www.botanical-online.com/alcaloidesglycyrrhizaglabra.htm
Merian
exploraflors 
